EL DEPARTAMENTO TÉCNICO DE AIRGAM (EN CONSTRUCCIÓN)

Llevo unas semanas dando la brasa a unas personas que no me conocen de nada, bajo la excusa de que escribo un blog sobre los Airgam Boys, palabras que probablemente no escuchaban desde hacía más de 25 años. Les digo que intento conocer el “cómo se hizo” para escribir un  pequeño artículo sobre las personas que los crearon en primera instancia; intento no ser muy pesado, pero no sé si lo consigo ya que a veces me dejan de escribir,… pero bueno, alguna información podré compartir con vosotros, que poco a poco intentaré ir ampliando, espero que también con alguna fotografía.

Los tres primeros párrafos prácticamente son comentarios de Hugo Jiménez, en los siguientes voy arrejuntando datos de diferentes fuentes. Empiezo,…

Jordi Magrià Deulofeu era el que movía los hilos en cuanto a qué directrices tomar para crear una novedad, tomaba las decisiones iniciales, visitaba ferias internacionales, se traía consigo muestras de los juguetes de la competencia que estaban de éxito en ese momento. Su hermano Josep era el contable, pero a veces ambos colaboraban en las decisiones técnicas.

En 1974 el jefe del departamento técnico era José Marcos Campos, que era la mano derecha de Jordi Magrià; habilidoso, creativo y con experiencia en estas lides. Otro de los componentes era un maquetista muy bueno llamado José García; también estaba un dibujante publicitario llamado Josep Marí, un hombre mayor (en aquellos momentos tenía unos 65-70 años) pero muy hábil que ilustraba las cajas de embalaje, no era fijo en la empresa sino que venía por temporadas; finalmente Hugo Jiménez Ruiz, delineante de origen colombiano, que proyectaba los moldes de inyección.

Al ser una empresa familiar, la verdad es que con poco personal técnico se hacía mucho: prototipos, maquetas, diseños de moldes, etc., al estilo de las empresas medias del momento, sin programas soporte de diseño en 3D como las actuales. La estrategia primera de concebir un nuevo producto funcionaba como cualquier otra empresa española en cualquier especialidad: estudiar el mercado, adquirir muestras de lo que producían las empresas jugueteras punteras y exitosas del momento como Playbig y Playmobil, especialmente en la creación del Airgam Boys articulado entre otros y desarrollarla a nuestra imagen y tecnología propia, haciéndolo lo mejor posible sin copiar el todo, pero siguiendo las pautas de los mejores, los cuales marcaban el mercado.

Los prototipos y postizos para la creación de animales y figuras complicadas se hacían fuera con empresas auxiliares asi como moldes de silicona, piezas metálicas,troqueles para los moldes de vacío,litografía y algunos moldes que no se podían fabricar por falta de tiempo o por complejidad de la pieza. Airgam creó una planta nueva especial para todo lo relacionado con el grabado sobre plástico (tampoprint) y soldadura por ultrasonidos, para abastecer todas las necesidades inherentes al acabado artístico de los Airgam Boys y sus complementos.

José Marcos Campos, (1939-2008) abandonó Airgam en 1984, por causas desconocidas y para sorpresa del personal, tras ello creó la empresa de juguetes “Guay” (C/Riera Roja, 2 de Sant Boi de Llobregat), donde materializó una idea que ya maduraba en Airgam, un muñeco articulado más, que dio pie a varios juguetes: los Guayabitos, los Arpitufados , los Scooby Doo Movil y también uno gnomos, con el mismo diseño pero con diferentes cabezas y complementos. Tras uno o dos años en solitario se unió a la antigua empresa Lemanos SA, manteniendo la marca Guay, que comercializó unas figuras de plástico del oeste, el juego Safari,… tras unos siete años en esta empresa, la dejó y pasó a colaborar con Comansi en algún tema puntual.

Tanto la pista Safari, como los Arpitufados también fueron fabricados por la griega Pyroplast, la misma empresa que también fabricó allí los Airgam Boys y los Zooland. José Marcos mantuvo los contactos que tenía en Airgam, enviando los moldes y vendiéndoles los derechos de fabricación. Incluso en aquellas cajas de los pitufos, allí “strumpf“, figura la marca Guay.

Tras  marchar José Marcos de Airgam entró como director técnico Francisco Puchol Vaques, creando la serie verano, los Airgam Comics, incluyendo los super-articulados,…

De Francisco Puchol aún no tengo mucha información, pero él era elpropietario de Juguetes Puchol, empresa que inició la fabricación de juguetes mediante inyección de plástico en 1958, de la que encontraréis en internet, entre otros,  juguetes y muchas cometas y paracaidistas fabricados en los 70; de hecho Airgam disponía de un catálogo de cometas, que seguramente fueron fabricadas por Juguetes Puchol y comercializadas por Airgam. Supongo que los paracaídas de los Airgam Comics también llegaron por esta vía. Es posible encontrar patentes de Francisco Puchol desde 1971 hasta 1992, casi todas relacionadas con las cometas, aviones, juguetes lanzables,… de hecho era aficionado a volar en planeadores. La empresa aún existe en Sant Climent de Llobregat, creo que la lleva su hijo y se llama Industrias Puchol, y entre otras cosas fabrica señales.

Al mismo tiempo que Francisco entró en el departamento Jordi Magrià Vilardebó que realizó los prototipos de los Airgam Comics, con materiales moldeables, plástico y piezas de otras figuras; más tarde José García pasaba los diseños a madera y a doble tamaño, cuidando de que fuese posible desmoldear. Tras ello, Hugo hacía los planos de los moldes y se pasaba a producción. También había algunas piezas que se calcaban directamente con la fresadora.

De José García, el maquetistapor ahora no he encontrado ninguna información adicional, salvo que se trasladó a su tierra natal, Jaén.

De Josep Marí, sé que en aquellos días estaba dibujando las iglesias del Valle de Aran en tinta china, no sé si para alguna publicación. Fue substituido por un colaborador argentino mucho más joven, que trabajaba el dibujo gráfico con la técnica del aerógrafo, llamado Luis Muñoz,  que entre otros realizó los dibujos de las cajas de Zooland, y tras él fue contratado un joven (aún por identificar) que fue el encargado de ilustrar las cajas  de los Airgam Comics.

Tras el cierre de Airgam, Hugo Jiménez continuo trabajando como delineante proyectista y desarrollando moldes en otros sectores como en la cosmética, conmutadores eléctricos y otras piezas industriales, de hecho aún continúa ofreciendo sus servicios como freelance.

________________________________________
Este artículo no habría sido posible sin la información facilitada por:

 

Hugo Jiménez Ruiz
Valentín González González
Jordi Magrià Vilardebò
Jordi Torra Rivas
Tomás del Olmo Rodríguez

Publicidad en catalán en el diario Avui y otras cosas,…

airgamboys82

Este anuncio se publicó en el diario Avui del martes 6 de julio de 1982, un día después de que España empatase a cero goles con Inglaterra en el Santiago Bernabeu, y debido a ello quedase última de grupo sin tener opciones de acceder a las semifinales. Aquí no se ve muy bien, pero en el original en color sí, compiten Argentina contra España, partido que nunca se pudo disputar ya que la primera selección participaba en el grupo C y la segunda en el E.

El anuncio también es curioso porque es el primero que encuentro que no es en lengua castellana, y siendo en catalán no podía ser en otro lugar que en el diario AVUI (1976-2011), nacido de la mano de decenas de miles de “comptepartícips” (pequeños accionistas) que deseaban tener un periódico en catalán tras el franquismo. Dentro de estos accionistas fundadores encontramos también a los hermanos Magrià, como vemos en una de las listas que fue publicando el propio diario.

En este periódico, entre los años 1983 i 1985,  también podemos encontrar algunas referencias a Josep Magrià, normalmente en su papel de vicepresidente de la Asociación Española de Fabricantes de Juguetes; una de estas referencias señala que participó en el programa La Clave emitido el 23 de diciembre de 1983, titulado “La Navidad también produce”, pero no lo he encontrado por ninguna parte; en la web de RTVE sólo hay colgados 17 de los más de 400 que se realizaron.

Luego también hay una referencia directa a los Airgam Boys en el Avui del 27 de diciembre de 1983, en un artículo que habla de una nueva Comisión de Consulta y Verificación de la Publicidad en TVE, formada por miembros del ministerio de Sanidad y el de Cultura, miembros de la Real Academia de la Lengua, anunciantes y expertos, que se leerán los guiones de los anuncios antes de que se emitan,… En ese apartado se menciona que José María Calviño, en aquel momento director general de RTVE había dicho que “los Airgam Boys generaban violencia y además de afirmar que su tamaño y funcionamiento debe obedecer a la realidad, se prohíbe la exaltación del belicismo y violencia“.

Anuncio TV blisters individuales 1977

Este anuncio lleva subido a youtube desde el año 2009, así que seguro que ya lo tenéis bastante  visto, pero bueno, no lo había trasladado al blog y además me gustaría comentar un par de cosillas.

La primera es que creo que este es el anuncio más antiguo de los Airgam Boys, al menos que haya visto/recuerde. El anuncio nos presenta el nuevo expositor, donde a ojo caben 6x4x10 = 240  nuevos envases transparentes individuales,… un pastón!.

Vemos blisters de japoneses, medievales,… por lo tanto el anuncio es seguramente de cuando se comercializaron estas series, es decir, de 1977. Lo cual significa que durante el primer año de vida los Airgam Boys no se vendieron de forma individual.

No he tenido en mis manos ninguno de esos blisters alargados donde vienen cuatro figuras acompañados de pequeños complementos, pero seguramente esta fue la primera forma en que salieron a la venta.

Entrevista a Jordi Magrià i Deulofeu

 

JordiMagriàEl 9 de febrero de 2009, dentro de la sección “Mamà per què ho vas llençar?” del programa radiofónico “No són Hores” de Onda Cero Catalunya, Emilio Delliafonte y Jordi Franco tuvieron la oportunidad no desaprovechada de entrevistar a Jordi Magrià i Deulofeu, el fundador, junto a su hermano Josep, de la empresa Airgam. Aquí tenéis la “transcripción libre” de aquella entrevista de unos 20 minutos de duración i que podéis oir íntegra en el blog de la sección citada, donde también encontraréis mucha información y fotografías.

Como veréis, he intercalado algunas fotos para hacer el texto más ameno, por cierto una es de la recopilación de publicidad de Raffotek, y la fotografía de la izquierda, del año 2010, la he copiado del perfil de facebook del propio Jordi Magrià i Deulofeu, però si él o cualquiera que le represente cree que no debería estar aquí, no hay problema en retirarla.

Como el original está en catalán y muchos puede que no lo comprendáis, habilito este link de traducción automática.

*** ENTREVISTA ***

J – Passi, passi Delliafonte
E – Hola, Bona nit.
J – Passi a l’estudi, com estem company?
E – Bé, bé, fa una mica de fred avui.
J – Fa fred aquí? ostres, doncs mira que vaig en màniga curta ara eh?
E – Les noies d’aquí vaig també van en màniga curta.
J – També, les de la Rambla també van en màniga curta.
E – Sí, sí,…

J – Bé una setmana més, en “Mama per què ho vaig llençar”, la secció de les joguines i en fi de les andròmines de quan erem criatures, dels anys 80s i 70s, aquelles joguines que teniem tots, de quan erem una mica més petits, més petits d’alçada, continuem sent uns crios.
E – I que ara de grans ens agrada recordar com erem, i a veure si es podrien recuperar del passat, així es molt important
J – I tant, i tant.
E – Avui estic molt content, avui crec que es el millor dia de la secció del “Mama per què ho vas llençar”
J – Per què?
E – Perque el programa d’avui es el rao de l’existència de la secció del “Mama per què ho vas llençar”
J – Que dius ara?
E – Avui tenim el plaer de parlar amb el senyor Jordi Magrià Deulofeu, uns dels pares de la casa Airgam i dels Airgam Boys,…
J – Que dius ara, parlarem dels Airgam Boys?
E – Sí, sí, parlarem amb un dels seus fundadors.

J – Senyor Jordi Magrià, bona nit.
JM – Hola, bona nit.

E – Hola bona nit, encantat de que ens pugui rebre en aquesta petita entrevista i de poder parlar amb vostè. A mi em fa molta molta il·lusió poder conèixer una miqueta lo que és el mon de Airgam boys, que es una de les mítiques joguines catalanes del imperi dels Airgam Boys, de la casa Airgam, bueno, jo crec que tothom a jugat amb Airgam Boys, i jo crec per mi és una de les millors, si no la millor, la millor joguina mítica de la meva infantessa.
JM – Moltíssimes gràcies.

E – Home, de res,… Jordi.
J – No, no, deia que jo igualment, també es una de les joguines molt relacionades amb la infància i parlar amb un dels creadors, la veritat és que tot un orgull pel programa i ens fa molta il·lusió, hem estat documentant-nos senyor Magrià, buscant informació al voltant de la historia d’aquesta mítica empresa, Airgam, malaurdament doncs ja desapareguda. Si fem una miqueta de memòria i ens remontem als inicis, com neix la empresa Airgam?
JM – Neix a l’any 54, el meu germà i jo, el meu germà que en pau descansi, vam fundar l’empresa Airgam, que Airgam no és res més que Magrià al revés,…

J – Atenció que aquesta és una de les primeres curiositats a remarcar, eh?, el nom Airgam de l’empresa, és simplement el cognom dels fundadors, Magrià, però al inreves.
JM – Sí, vam creure que el nom lligava bé i vam dedicant-se a posar-nos aquest no?, eh? o sigui que, Magrià al reves és Airgam. Vam començar l’any 54, als principis dels plàstics, que aquí era molt poc conegut el plàstic, encara no es feia quasi res.

E – Era la fusta, no? potser l’element més important?
JM – Sí, exactament, els juguets mes aviat es feien tots de fusta, vam entrar a l’era del plàstics, i llavors ens vam començar nosaltres a fer uns cotxes, els primers cotxes irrompibles que es van fer, els vam fer nosaltres. El plàstic tou apenes es coneixia en juguet, o sigui que es feia en tot cas amb plàstic dur i nosaltres vam fer els primers cotxes que eren irrompibles.

camionirrompible
A l’any 1962 vam treure una guitarra tipo elèctrica, que també va tenir molt d’èxit en aquells moments; vam fer els milloncetes, que també tenien èxit.
Fins que l’any 1976 van treure els Airgam Boys, i aquí va ser un Èxit francament molt notable.
En l’any 1962 es va inaugurar la primera Fira de juguets de Valencia i a partir de llavors el juguet va agafar un gran Bum, i donaven als millors joguets aros d’or, aros de plata i aros de bronze, i els Airgam Boys doncs, l’any 77 va guanyar un aro de plata, al 78 una d’or, al 79 un aro de plata, al 80 una aro d’or, o sigui van anar donant aros d’or al millor juguet de la temporada.

J – I escolti senyor Magrià, i ara amb la distància, ara que han passat ja uns quants anys, com valora vostè aquest èxit dels inicis dels Airgam Boys?, per què va ser una joguina que en la seva vida, que van ser aproximadament d’uns 10 anys com empresa Airgam, per què va tenir tant èxit i va calar tant entre els crios?
JM- Bueno, en primer lloc, figures d’aquestes que es poguessin moure els braços i les cames, en aquella època no hi havia res, nomès hi havia el playmobil , que era competència total nostra, i nosaltres, que feiem les figuretes movibles, d’un tamany molt agradable, per que els altres que es bellugaven eren molt grossos, i aquests tenien un tamany molt bo per poguer-ne tenir molts, jugar amb molts a la vegada, i això té més èxit per que els nens amb una sola peça grossa pues no poden jugar tan bé, necessiten dos i quasi no les poden bellugar, en canvi amb la mida que tenien, eren una mida ideal pels nens des de  5 anys fins a 10 anys, es jugaven perfectament amb aquestes figuretes, i van tenir molt d’èxit per això. Amés n’hi havia moltíssims tipus d’articles, per que hi havia els cowboys, els indis, els americans, els romans, els bombers, n’hi havia molta quantitat de personatges.

J – Senyor Magrià  quina era la col·lecció de ninos que tenia més èxit o que va generar més ventes, d’aquest que ens ha comentat ara, quin era el més important, el que tenia més vendes, el que funcionava millor entre els nens?
JM- Bueno, és que com cada any traiem figures noves, cada any es venien les que traiem, en realitat. Vam començar per les primeres figures, que eren més clàssiques, els indios i els del oeste, els soldats i tot això, i després hi va averi els romans, que tenien molta espectacularitat, eren de color daurat, els cascos, les quadrigues, el barco, a més a més el vaixell aquest movia els rems i nadava per l’aigua, aquests articles eren molts espectaculars. Tots en realitat tenien èxit a mida que els anaven traient.

J – N’oblidem els futbolistes, eh?
JM – Els futbolistes van sortir l’any 1982 en el mundial de futbol. D’aquests van fer 18 equips internacionals, que cada un representava la seva nació, i també van tenir un èxit. Inclús els Airgam Boys es van fabricar a Mèxic amb el nom d’Exin Boys, els va fabricar la fàbrica d’Exin que hi havia a Mèxic.

752947629_o

E – I com va ser això? Com va ser que Airgam Boys li van cedir a la marca Exin?
JM – Els vam cedir part dels motllos i el nom també.

E – Hi havia bona entesa amb la casa Exin?
JM- Molt bona entesa, sí, companys de negocis, però companys de debò.

J – Una altra curiositat, eh? Exin Boys son els Airgam Boys, però a Mèxic, i fets en allà.  Si em permet senyor Magrià , volia preguntar-li qui dissenyava tot això.
JM – Bueno, teniem una part de disseny, que anàvem creant coses. Això ens va venir al cap de fer una figura d’aquest tamany que pugues bellugar-se, i es va fer. Naturalment primer teniem que fer les peces a ma, per tenir exactament tot el que volíem, vam fer l’Airgam Boys totalment a ma, i quan el vam tenir fet, es va patentar, vam fer els motllos. Teniem una secció de disseny.

J- Val a dir que els ninos del Airgam Boys per que no ho recordi, eren ninos molt articulables, es movien, a diferencia dels altres en aquella època, per exemple les mans, els peus es podien moure , inclòs treure;  podies intercanviar els peus dels diferents Airgam Boys; també el cap, tenia un moviment molt elàstic per que portava com una mena de bola, si no recordo malament senyor Magrià,…
JM – Sí­, es podia girar perfectament, portava els sombreros que es podien canviar, les mans també es podien treure si volien,…

J – Exacte, i a més a més els complements de totes les diferents series, tant de l’univers Imperi Romà , com de l’univers futbolistes, hi recordo pirates també,…
JM – Pirates, els de l’espai, va haver un gran bum amb els interplanetaris, diguem-ne també va ser un model que es va vendre moltíssim.

J – Tenien entitat per si mateixos, els ninos de Airgam Boys, però hi havia una característica fí­sica molt concreta que els diferenciava i molt de la resta de les figuretes de l´època, inclús de les que hi ha hagut al llarg de l’historia, que són les pigues que tenien les figures a la cara. A mi és una cosa que sempre m’ha cridat molt l’atenció, per que no sé si s’amaga alguna historia, o simplement va ser una voluntat de posar el segell propi de la marca Airgam.
JM – No tots tenien pigues, en realitat volíem fer que les cares fossin molt diferents, per exemple el playmobil tenia i té una única cara, i nosaltres en canvi doncs l’hi posaven barba, li posaven pigues, bigoti, li fèiem un ull tapat. La cara era molt expressiva del que volia representar.

_DSC5022

E – Jo he contat que n’hi havien 20 caps diferents masculins per combinar, imagina’t. I això feia una joguina molt bona per que podies crear-te els teus propis personatges. La comptabilitat entre ells era tant que podies fer un Airgam Boys propi, exclusiu teu, amb els colors que volguessis, amb el cap que volguessis, amb els complements que volguessis,…
JM – Sí per que n’hi havia molts complements, de complements n’hi havia milers, no centenars, milers, per que es clar durant 10 anys, es treien cada any novetats i articles diferents sobre els Airgam Boys, i en 10 anys es van fabricar moltíssims components diferents. Van durar des del 76 al 86. Al 86 vam tenir que tancar la fàbrica.

E – Però tenint en compte la competència amb les altres marques de ninos. Els Airgam Boys deien que eren els cosins grans del clicks de famobil. Dic la competència per que aquests ninos, que eren els que més es venien sempre hi competien en el mateix terreny, en l’espai, en l’exercit, en l’oest, sobretot. Es a dir, una marca treia un fort del Oest, de soldats confederats, l’Airgam Boys contraatacava amb el seu fort. Jo a casa, per exemple tinc un click infermer de color blanc, amb gorra, amb la creu roja al pit, i tinc un Airgam Boy, que està al costat del click, i és blanc també, amb la gorra blanca, amb la creu roja, i es el mateix però,… fèieu una sana competència, na va bé la competència?
JM – Sí, però normalment no en fèiem competència de fer el mateix que feien ells, nosaltres ens vam avançar ens fe uns productes que ara ells els estan fent moltes vegades. Nosaltres inclús vam fer animals prehistòrics i ara els están fent ells, o sigui que nosaltres anàvem bastant avançats en els models.

E – Un clar exemple d’això que està dient vostè és que els clips de famobil d’ara, de futbol, estan utilitzant el mateix sistema o molt similar de porters, per exemple el de llançament de pilota que utilitzaven els Airgam Boys vostros. No sé si ha comprat la patent o han fet una cosa diferent, però es casi bé igual
J – Va ser molt innovador el sistema dels futbolistes dels Airgam Boys, el sistema del xut. Bé es que per tots els nens que ens agradaven els ninos y ens agradava el futbol, allò era impressionant, de debò, eh,…
JM – El que no hi havia era el Messi, de fet pot ser hi va jugar-hi,…
(rises)

E – El que si van treure va ser un camp de futbol, de moqueta, que a en ebay, a todocolección, a internet es ven por 200 o 300 euros i és un tros de moqueta pintada com si fos un camp de futbol amb l’arbitre de color negre. Una peça que mataria por ella,…
J – Senyor Magrià, val a dir que l’Emili és un expert en fer recerca d’aquestes joguines històriques a internet, i a mi per exemple va conseguir-me trobar un Airgam que jo vaig tenir de petit i que havia perdut ja feia molts anys, i que vaig recuperar gracies a l’Emili, i a més en un perfecte estat, amb la seva capsa i tot, d’un Airgam d’aquells que era d’una col·lecció de superherois, que era una mena d’spiderman que anava amb un paracaigudes.
JM –  Sí, aquests era dels últims que vam fer. Els super-articulats i els super diabolics van sortir l’any 1986, un any abans de tancar la fàbrica.

superarticulado

E – La seva característica més important era que eren super-articulats, eren més articulats que la resta.
JM – Aquest era molt més articulat encara que l’Airgam Boys clàssic.

J – S’ha de dir que aquest material a internet es mou moltíssim, hi ha molta demanda i molta gent que paga molts diners per aconseguir aquestes joguines a dia d’avui i gent que les te conservades perfectes, com el primer dia.
E- i en plàstic, sense obrir.
JM – Sí, es que nosaltres amb això estem molt contents per que sabem que els joves de 30 a 40 anys recorden amb molta satisfacció els Airgam Boys, i nosaltes això ens omple molt, però les coses són com són, es va tenir que tancar, va haver-hi una competència internacional,…

J – La crisi
JM – no, més que la crisi les multinacionals. Nosaltres no érem multinacional i les multinacionals s’ho mengen tot, i quan van començar a entrar les multinacionals a partir dels anys 80 va ser molt difícil. Observeu que de fàbriques molt importants que n’hi havien a Espanya de juguets no en queda cap. totes han desaparegut, per que la única que queda es Famosa, però ja és multinacional, però ja no es la clàssica fàbrica de juguets. Hi havia moltes fàbriques: Exin, Paya, Rico, i no en queda cap.

E – A l’any 1986 va haver-hi una crisi molt important de la joguina, tenint en compte les importacions que venien de fora d’Espanya, que eren molt més barates fabricar-les fora que no aquí, un procediment casi casi artesanal.
JM – No podíem competir, el que a nosaltres ens costava 100, allà el fabricaven per 10. La diferència es brutal. Ara hi ha molts fabricants que fabriquen a Xina, però n’hi ha que no, aquí encara en queden. Però tot el que es fabrica de multinacionals, tot es fa en aquells llocs: Xina, Brasil, Tailàndia.

-> Causas del cierre de Airgam

E- No m’agradaria acabar sense comentar un petit detall, que és que la casa Airgam va crear també la vesant femenina, que era la Miss Airgam, amb unes mesures molt dels anys 50, amb la cintureta d’avespa,… Van fer una gran gama de Miss Airgam, sortien play-sets de dues figures d’home i dona tipus  esportistes, sortia la dona treballadora Miss Airgam, es a dir, sortien molts aspectes,… i va enganxar també a les noies, inclús als nois per que també tindre una vessant femenina també ajudava a moltes històries, per poder jugar i crec que era molt important remarcar això, que els Airgam Boys tenien la seva dona que era la Miss Airgam, així com els clicks tenien la clicka, nosaltres teniem la Miss Airgam
JM – Li teniem que fer la novia als Airgam Boys i els hi vam fer. Després  també vam fer uns articles que també es van vendre molt bé, que era el Zooland, que eren unes figures una mica més petites que els Airgam Boys amb caps d’animals. Hi havia tota classe d’animals.
_DSC1122

 

E – Era de llicència Disney, no?
JM – Hi havia models que sí que eren de Disney, i que no

J – Molt bé, doncs aquesta nit tot un plaer parlar amb Jordi Magrià Deulofeu. Un dels fundadors dels Airgam Boys. Companys, conèixer una mica l’origen d’aquesta fàbrica de somnis, com eren les joguines d’Airgam,… Emili.
E – Si algú es vol adressar-se cap a l’Hospitalet, allà Senyor Magrià, a quin carrer era on estava la fàbrica?
JM – Teniem la fàbrica al carrer del Mig, i al 157.

airgamedificio

E – Encara es conserva l’anagrama d’Airgam a la paret.
JM – L’edifici es conserva però ja no estem nosaltres a dintre, n’hi ha uns bons companys nostros que fan figuretes de pessebre.

E – Bé, algun dia els entrevistarem també.
J – Mira, no han deixat de fabricar joguines en tot cas, o figuretes.
JM – Exacte, exacte, sí, continuen.

J – Molt bé, docs senyor Magrià, moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Onda Cero Catalunya, del No Son Hores.
JM – Moltes gràcies a vosaltres. Us ho agraeixo moltíssim.

J – I nosaltres continuarem jugant amb els ninos d’Airgam, encara que tenim una edat, però,…
JM – Dic que em sembla molt bé per que jugar sempre és el més maco que hi ha.

 

Patentes de los super-articulados

superarticulados

Los Airgam Boys y los Airgam Comics super-articulados salieron al mercado en 1986, fue la última apuesta de la empresa antes de verse obligada a cerrar. Estas nuevas figuras ganaban dos articulaciones, las del codo y las de las rodillas, lo que, como dice el texto de las patentes, permitían “la adopción de posturas mucho más variadas y reales en el concepto de imitación a las posiciones humanas”.

En total se fabricaron 20 figuras super-articuladas, los ocho Airgam Comics puestos a la venta en 1986, y también los diez de 1985, que fueron renovados; y luego sólo dos Airgam Boys, los que veis en la imagen superior: el que acompañaba al velero olímpico Bribón y al Hidrojet, del que sólo he podido encontrar una pequeña foto.

Las patentes de estas articulaciones, rodillas y codos,  se solicitaron el 25 y el 30 de abril de 1985 y se concedieron el 25 de marzo y el 21 de abril de 1986. No las solicitó Airgam, sino Deuma SA, representada por Antonio Aricha Fernández, que supongo era un profesional de la propiedad industrial.

Por lo que he encontrado, Deuma SA sería otra sociedad de la familia Magrià, de hecho, aún existe, pero ahora es una sociedad limitada, y según he encontrado se dedica a la construcción de edificios, aunque continua siendo la propietaria de las marcas “Airgam” y “Airgam Boys”,… pero bueno, esto se aleja un poco del tema,…

ARTICULACIONRODILLA

ARTICULACIONCODO.