El 9 de febrero de 2009, dentro de la sección «Mamà per què ho vas llençar?» del programa radiofónico «No són Hores» de Onda Cero Catalunya, Emilio Delliafonte y Jordi Franco tuvieron la oportunidad no desaprovechada de entrevistar a Jordi Magrià i Deulofeu, el fundador, junto a su hermano Josep, de la empresa Airgam. Aquí tenéis la «transcripción libre» de aquella entrevista de unos 20 minutos de duración i que podéis oir íntegra en el blog de la sección citada, donde también encontraréis mucha información y fotografías.
Como veréis, he intercalado algunas fotos para hacer el texto más ameno, por cierto una es de la recopilación de publicidad de Raffotek, y la fotografía de la izquierda, del año 2010, la he copiado del perfil de facebook del propio Jordi Magrià i Deulofeu, però si él o cualquiera que le represente cree que no debería estar aquí, no hay problema en retirarla.
Como el original está en catalán y muchos puede que no lo comprendáis, habilito este link de traducción automática.
*** ENTREVISTA ***
J – Passi, passi Delliafonte
E – Hola, Bona nit.
J – Passi a l’estudi, com estem company?
E – Bé, bé, fa una mica de fred avui.
J – Fa fred aquí? ostres, doncs mira que vaig en màniga curta ara eh?
E – Les noies d’aquí vaig també van en màniga curta.
J – També, les de la Rambla també van en màniga curta.
E – Sí, sí,…
J – Bé una setmana més, en «Mama per què ho vaig llençar», la secció de les joguines i en fi de les andròmines de quan erem criatures, dels anys 80s i 70s, aquelles joguines que teniem tots, de quan erem una mica més petits, més petits d’alçada, continuem sent uns crios.
E – I que ara de grans ens agrada recordar com erem, i a veure si es podrien recuperar del passat, així es molt important
J – I tant, i tant.
E – Avui estic molt content, avui crec que es el millor dia de la secció del «Mama per què ho vas llençar»
J – Per què?
E – Perque el programa d’avui es el rao de l’existència de la secció del «Mama per què ho vas llençar»
J – Que dius ara?
E – Avui tenim el plaer de parlar amb el senyor Jordi Magrià Deulofeu, uns dels pares de la casa Airgam i dels Airgam Boys,…
J – Que dius ara, parlarem dels Airgam Boys?
E – Sí, sí, parlarem amb un dels seus fundadors.
J – Senyor Jordi Magrià, bona nit.
JM – Hola, bona nit.
E – Hola bona nit, encantat de que ens pugui rebre en aquesta petita entrevista i de poder parlar amb vostè. A mi em fa molta molta il·lusió poder conèixer una miqueta lo que és el mon de Airgam boys, que es una de les mítiques joguines catalanes del imperi dels Airgam Boys, de la casa Airgam, bueno, jo crec que tothom a jugat amb Airgam Boys, i jo crec per mi és una de les millors, si no la millor, la millor joguina mítica de la meva infantessa.
JM – Moltíssimes gràcies.
E – Home, de res,… Jordi.
J – No, no, deia que jo igualment, també es una de les joguines molt relacionades amb la infància i parlar amb un dels creadors, la veritat és que tot un orgull pel programa i ens fa molta il·lusió, hem estat documentant-nos senyor Magrià, buscant informació al voltant de la historia d’aquesta mítica empresa, Airgam, malaurdament doncs ja desapareguda. Si fem una miqueta de memòria i ens remontem als inicis, com neix la empresa Airgam?
JM – Neix a l’any 54, el meu germà i jo, el meu germà que en pau descansi, vam fundar l’empresa Airgam, que Airgam no és res més que Magrià al revés,…
J – Atenció que aquesta és una de les primeres curiositats a remarcar, eh?, el nom Airgam de l’empresa, és simplement el cognom dels fundadors, Magrià, però al inreves.
JM – Sí, vam creure que el nom lligava bé i vam dedicant-se a posar-nos aquest no?, eh? o sigui que, Magrià al reves és Airgam. Vam començar l’any 54, als principis dels plàstics, que aquí era molt poc conegut el plàstic, encara no es feia quasi res.
E – Era la fusta, no? potser l’element més important?
JM – Sí, exactament, els juguets mes aviat es feien tots de fusta, vam entrar a l’era del plàstics, i llavors ens vam començar nosaltres a fer uns cotxes, els primers cotxes irrompibles que es van fer, els vam fer nosaltres. El plàstic tou apenes es coneixia en juguet, o sigui que es feia en tot cas amb plàstic dur i nosaltres vam fer els primers cotxes que eren irrompibles.
A l’any 1962 vam treure una guitarra tipo elèctrica, que també va tenir molt d’èxit en aquells moments; vam fer els milloncetes, que també tenien èxit.
Fins que l’any 1976 van treure els Airgam Boys, i aquí va ser un Èxit francament molt notable.
En l’any 1962 es va inaugurar la primera Fira de juguets de Valencia i a partir de llavors el juguet va agafar un gran Bum, i donaven als millors joguets aros d’or, aros de plata i aros de bronze, i els Airgam Boys doncs, l’any 77 va guanyar un aro de plata, al 78 una d’or, al 79 un aro de plata, al 80 una aro d’or, o sigui van anar donant aros d’or al millor juguet de la temporada.
J – I escolti senyor Magrià, i ara amb la distància, ara que han passat ja uns quants anys, com valora vostè aquest èxit dels inicis dels Airgam Boys?, per què va ser una joguina que en la seva vida, que van ser aproximadament d’uns 10 anys com empresa Airgam, per què va tenir tant èxit i va calar tant entre els crios?
JM- Bueno, en primer lloc, figures d’aquestes que es poguessin moure els braços i les cames, en aquella època no hi havia res, nomès hi havia el playmobil , que era competència total nostra, i nosaltres, que feiem les figuretes movibles, d’un tamany molt agradable, per que els altres que es bellugaven eren molt grossos, i aquests tenien un tamany molt bo per poguer-ne tenir molts, jugar amb molts a la vegada, i això té més èxit per que els nens amb una sola peça grossa pues no poden jugar tan bé, necessiten dos i quasi no les poden bellugar, en canvi amb la mida que tenien, eren una mida ideal pels nens des de 5 anys fins a 10 anys, es jugaven perfectament amb aquestes figuretes, i van tenir molt d’èxit per això. Amés n’hi havia moltíssims tipus d’articles, per que hi havia els cowboys, els indis, els americans, els romans, els bombers, n’hi havia molta quantitat de personatges.
J – Senyor Magrià quina era la col·lecció de ninos que tenia més èxit o que va generar més ventes, d’aquest que ens ha comentat ara, quin era el més important, el que tenia més vendes, el que funcionava millor entre els nens?
JM- Bueno, és que com cada any traiem figures noves, cada any es venien les que traiem, en realitat. Vam començar per les primeres figures, que eren més clàssiques, els indios i els del oeste, els soldats i tot això, i després hi va averi els romans, que tenien molta espectacularitat, eren de color daurat, els cascos, les quadrigues, el barco, a més a més el vaixell aquest movia els rems i nadava per l’aigua, aquests articles eren molts espectaculars. Tots en realitat tenien èxit a mida que els anaven traient.
J – N’oblidem els futbolistes, eh?
JM – Els futbolistes van sortir l’any 1982 en el mundial de futbol. D’aquests van fer 18 equips internacionals, que cada un representava la seva nació, i també van tenir un èxit. Inclús els Airgam Boys es van fabricar a Mèxic amb el nom d’Exin Boys, els va fabricar la fàbrica d’Exin que hi havia a Mèxic.
E – I com va ser això? Com va ser que Airgam Boys li van cedir a la marca Exin?
JM – Els vam cedir part dels motllos i el nom també.
E – Hi havia bona entesa amb la casa Exin?
JM- Molt bona entesa, sí, companys de negocis, però companys de debò.
J – Una altra curiositat, eh? Exin Boys son els Airgam Boys, però a Mèxic, i fets en allà. Si em permet senyor Magrià , volia preguntar-li qui dissenyava tot això.
JM – Bueno, teniem una part de disseny, que anàvem creant coses. Això ens va venir al cap de fer una figura d’aquest tamany que pugues bellugar-se, i es va fer. Naturalment primer teniem que fer les peces a ma, per tenir exactament tot el que volíem, vam fer l’Airgam Boys totalment a ma, i quan el vam tenir fet, es va patentar, vam fer els motllos. Teniem una secció de disseny.
J- Val a dir que els ninos del Airgam Boys per que no ho recordi, eren ninos molt articulables, es movien, a diferencia dels altres en aquella època, per exemple les mans, els peus es podien moure , inclòs treure; podies intercanviar els peus dels diferents Airgam Boys; també el cap, tenia un moviment molt elàstic per que portava com una mena de bola, si no recordo malament senyor Magrià,…
JM – Sí, es podia girar perfectament, portava els sombreros que es podien canviar, les mans també es podien treure si volien,…
J – Exacte, i a més a més els complements de totes les diferents series, tant de l’univers Imperi Romà , com de l’univers futbolistes, hi recordo pirates també,…
JM – Pirates, els de l’espai, va haver un gran bum amb els interplanetaris, diguem-ne també va ser un model que es va vendre moltíssim.
J – Tenien entitat per si mateixos, els ninos de Airgam Boys, però hi havia una característica física molt concreta que els diferenciava i molt de la resta de les figuretes de l´època, inclús de les que hi ha hagut al llarg de l’historia, que són les pigues que tenien les figures a la cara. A mi és una cosa que sempre m’ha cridat molt l’atenció, per que no sé si s’amaga alguna historia, o simplement va ser una voluntat de posar el segell propi de la marca Airgam.
JM – No tots tenien pigues, en realitat volíem fer que les cares fossin molt diferents, per exemple el playmobil tenia i té una única cara, i nosaltres en canvi doncs l’hi posaven barba, li posaven pigues, bigoti, li fèiem un ull tapat. La cara era molt expressiva del que volia representar.
E – Jo he contat que n’hi havien 20 caps diferents masculins per combinar, imagina’t. I això feia una joguina molt bona per que podies crear-te els teus propis personatges. La comptabilitat entre ells era tant que podies fer un Airgam Boys propi, exclusiu teu, amb els colors que volguessis, amb el cap que volguessis, amb els complements que volguessis,…
JM – Sí per que n’hi havia molts complements, de complements n’hi havia milers, no centenars, milers, per que es clar durant 10 anys, es treien cada any novetats i articles diferents sobre els Airgam Boys, i en 10 anys es van fabricar moltíssims components diferents. Van durar des del 76 al 86. Al 86 vam tenir que tancar la fàbrica.
E – Però tenint en compte la competència amb les altres marques de ninos. Els Airgam Boys deien que eren els cosins grans del clicks de famobil. Dic la competència per que aquests ninos, que eren els que més es venien sempre hi competien en el mateix terreny, en l’espai, en l’exercit, en l’oest, sobretot. Es a dir, una marca treia un fort del Oest, de soldats confederats, l’Airgam Boys contraatacava amb el seu fort. Jo a casa, per exemple tinc un click infermer de color blanc, amb gorra, amb la creu roja al pit, i tinc un Airgam Boy, que està al costat del click, i és blanc també, amb la gorra blanca, amb la creu roja, i es el mateix però,… fèieu una sana competència, na va bé la competència?
JM – Sí, però normalment no en fèiem competència de fer el mateix que feien ells, nosaltres ens vam avançar ens fe uns productes que ara ells els estan fent moltes vegades. Nosaltres inclús vam fer animals prehistòrics i ara els están fent ells, o sigui que nosaltres anàvem bastant avançats en els models.
E – Un clar exemple d’això que està dient vostè és que els clips de famobil d’ara, de futbol, estan utilitzant el mateix sistema o molt similar de porters, per exemple el de llançament de pilota que utilitzaven els Airgam Boys vostros. No sé si ha comprat la patent o han fet una cosa diferent, però es casi bé igual
J – Va ser molt innovador el sistema dels futbolistes dels Airgam Boys, el sistema del xut. Bé es que per tots els nens que ens agradaven els ninos y ens agradava el futbol, allò era impressionant, de debò, eh,…
JM – El que no hi havia era el Messi, de fet pot ser hi va jugar-hi,…
(rises)
E – El que si van treure va ser un camp de futbol, de moqueta, que a en ebay, a todocolección, a internet es ven por 200 o 300 euros i és un tros de moqueta pintada com si fos un camp de futbol amb l’arbitre de color negre. Una peça que mataria por ella,…
J – Senyor Magrià, val a dir que l’Emili és un expert en fer recerca d’aquestes joguines històriques a internet, i a mi per exemple va conseguir-me trobar un Airgam que jo vaig tenir de petit i que havia perdut ja feia molts anys, i que vaig recuperar gracies a l’Emili, i a més en un perfecte estat, amb la seva capsa i tot, d’un Airgam d’aquells que era d’una col·lecció de superherois, que era una mena d’spiderman que anava amb un paracaigudes.
JM – Sí, aquests era dels últims que vam fer. Els super-articulats i els super diabolics van sortir l’any 1986, un any abans de tancar la fàbrica.
E – La seva característica més important era que eren super-articulats, eren més articulats que la resta.
JM – Aquest era molt més articulat encara que l’Airgam Boys clàssic.
J – S’ha de dir que aquest material a internet es mou moltíssim, hi ha molta demanda i molta gent que paga molts diners per aconseguir aquestes joguines a dia d’avui i gent que les te conservades perfectes, com el primer dia.
E- i en plàstic, sense obrir.
JM – Sí, es que nosaltres amb això estem molt contents per que sabem que els joves de 30 a 40 anys recorden amb molta satisfacció els Airgam Boys, i nosaltes això ens omple molt, però les coses són com són, es va tenir que tancar, va haver-hi una competència internacional,…
J – La crisi
JM – no, més que la crisi les multinacionals. Nosaltres no érem multinacional i les multinacionals s’ho mengen tot, i quan van començar a entrar les multinacionals a partir dels anys 80 va ser molt difícil. Observeu que de fàbriques molt importants que n’hi havien a Espanya de juguets no en queda cap. totes han desaparegut, per que la única que queda es Famosa, però ja és multinacional, però ja no es la clàssica fàbrica de juguets. Hi havia moltes fàbriques: Exin, Paya, Rico, i no en queda cap.
E – A l’any 1986 va haver-hi una crisi molt important de la joguina, tenint en compte les importacions que venien de fora d’Espanya, que eren molt més barates fabricar-les fora que no aquí, un procediment casi casi artesanal.
JM – No podíem competir, el que a nosaltres ens costava 100, allà el fabricaven per 10. La diferència es brutal. Ara hi ha molts fabricants que fabriquen a Xina, però n’hi ha que no, aquí encara en queden. Però tot el que es fabrica de multinacionals, tot es fa en aquells llocs: Xina, Brasil, Tailàndia.
-> Causas del cierre de Airgam
E- No m’agradaria acabar sense comentar un petit detall, que és que la casa Airgam va crear també la vesant femenina, que era la Miss Airgam, amb unes mesures molt dels anys 50, amb la cintureta d’avespa,… Van fer una gran gama de Miss Airgam, sortien play-sets de dues figures d’home i dona tipus esportistes, sortia la dona treballadora Miss Airgam, es a dir, sortien molts aspectes,… i va enganxar també a les noies, inclús als nois per que també tindre una vessant femenina també ajudava a moltes històries, per poder jugar i crec que era molt important remarcar això, que els Airgam Boys tenien la seva dona que era la Miss Airgam, així com els clicks tenien la clicka, nosaltres teniem la Miss Airgam
JM – Li teniem que fer la novia als Airgam Boys i els hi vam fer. Després també vam fer uns articles que també es van vendre molt bé, que era el Zooland, que eren unes figures una mica més petites que els Airgam Boys amb caps d’animals. Hi havia tota classe d’animals.
E – Era de llicència Disney, no?
JM – Hi havia models que sí que eren de Disney, i que no
J – Molt bé, doncs aquesta nit tot un plaer parlar amb Jordi Magrià Deulofeu. Un dels fundadors dels Airgam Boys. Companys, conèixer una mica l’origen d’aquesta fàbrica de somnis, com eren les joguines d’Airgam,… Emili.
E – Si algú es vol adressar-se cap a l’Hospitalet, allà Senyor Magrià, a quin carrer era on estava la fàbrica?
JM – Teniem la fàbrica al carrer del Mig, i al 157.
E – Encara es conserva l’anagrama d’Airgam a la paret.
JM – L’edifici es conserva però ja no estem nosaltres a dintre, n’hi ha uns bons companys nostros que fan figuretes de pessebre.
E – Bé, algun dia els entrevistarem també.
J – Mira, no han deixat de fabricar joguines en tot cas, o figuretes.
JM – Exacte, exacte, sí, continuen.
J – Molt bé, docs senyor Magrià, moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Onda Cero Catalunya, del No Son Hores.
JM – Moltes gràcies a vosaltres. Us ho agraeixo moltíssim.
J – I nosaltres continuarem jugant amb els ninos d’Airgam, encara que tenim una edat, però,…
JM – Dic que em sembla molt bé per que jugar sempre és el més maco que hi ha.
*** 1000 AIRGAM BOYS *** 
